Principals amenaces

Probablement un dels factors que de manera determinant condiciona l’estat de conservació dels valors dels nostros espais naturals és la falta de gestió a les finques. Allà on ningú té cura dels esbaldrecs, on el garriguer ja no hi és per eixermar o refer els tancats és on ara mateix els excursionistes caminen, per paratges que no fan tants d’anys eren el lloc de feina de pagesos, carboners, calciners i tota casta de treballadors que modelaren el paisatge per tal de donar vida a un espai que els hi retornava l’esforç en forma de fruits i beneficis.

Aquesta gestió muntanyenca és la mateixa que tenia cura de la biodiversitat, encara que fos de manera inconscient, i lluitava per a evitar qualsevol foc descontrolat al bosc. Així, hi havia un equilibri relatiu entre l’explotació dels recursos i la conservació de l’espai. Ara mateix, però, la serra comença a ser més una imatge de postal (que es va degradant passa a passa) que no un entorn viu i equilibrat.

Es per tot això que necessitem tornar a donar vida a la serra amb una gestió eficient i rendible per tal que els visitants la puguin gaudir, la indústria turística la pugui valorar en la seva justa mesura (participant-hi de manera activa de la seva conservació) i que tot el que tingui un bocinet de la Tramuntana pugui disposar d’incentius i suports per tal que la gestió de la serra no continuï essent una quimera.

El cas de la Muntanya del Voltor no és una excepció. La desaparició de les activitats econòmiques tradicionals a la Serra de Tramuntana va esdevenir en un abandonament del maneig del medi natural. Aquesta manca de gestió suposa una debilitat i potencia les amenaces (tant de caràcter natural com d’origen humà) que afecten el nostre entorn. Així, es posen en perill la biodiversitat, els valors paisatgístics, el patrimoni arquitectònic singular i les activitats tradicionals.

Així, la falta de gestió silvícola afavoreix que els peus d’alzina es multipliquin com a clons, el que suposa una baixa diversitat genètica i que implica una competència entre ells per a la llum, l’aigua i els nutrients. En definitiva, alimenta un procés de debilitament de l’alzinar que cal revertir si volem que el bosc recuperi la seva vitalitat.

Altres factors agreugen la situació: la manca de recursos hídrics (absència de punts d’aigua per aus o insectes i estrès hídric a la vegetació); la pressió de la cabra orada sobre les comunitats vegetals (l’abandonament de les guardes i la manca d’un depredador natural ha conduït a una superpoblació i una sobrepastura que fa desaparèixer les espècies arbustives de sotabosc i afecta fins i tot als arbres de mida petita); l’afecció generalitzada del banyarriquer Cerambyx cerdo i d’altres potencials plagues com ara el coleòpter Tomicus piniperda o el fong Biscogniausia mediterranea (tots ells oportunistes que aprofiten el mal estat dels arbres; no serien un problema en un bosc sa).

D’altra banda, l’intens ús públic a la Serra genera una sèrie d’impactes com ara fems, renou, acampada o focs incontrolats. Paradoxalment, el trànsit incontrolat i en massa pot esdevenir en una amenaça tant pel medi natural com per a la mateixa activitat senderista, per culpa de la massificació i la conseqüent pèrdua en la qualitat de l’experiència.

Els valors paisatgístics i el patrimoni arquitectònic singular constitueixen un dels principals motius d’atracció per al senderista i estan lligats directament a l’economia turística. La manca d’un ús i conservació de determinades infraestructures i construccions (com ara casetes o fonts) ha significat el seu gradual deteriorament. Agreujat aquest per factors naturals (com la caiguda de raigs o l’erosió) o per l’acció vandàlica de visitants irrespectuosos (tots som testimonis de la continuada degradació de casetes, cisternes o miradors on les malifetes ens acaben privant a tots d’un aixopluc en cas de pluja, un tassó d’aigua fresqueta o una segura talaia des d’on gaudir del paisatge).

Tot això, fa que sigui necessari establir un model de gestió que reverteixi la situació de degradació i incentivi la preservació dels valors naturals i culturals, compatibilitzant-ho amb l’activitat senderista de mallorquins i forans.